Aquest poema també pertany al llibre d’Arbres (1953).
Es tracta d’un poema de vuit estrofes, de quatre
versos hendecasíl·labs cada un exceptuant l’últim vers que és hexasíl·lab. Es
combina art major amb art menor, y la rima és consonant en el versos parells, i
en els versos senar trobem que la rima és lliure.
Altre cop enveja la saviesa, el coneixement i la
pervivència d’un arbre, en aquest cas un auró, i mostra una reflexió moral i
existencial.
es molt inetersant hormitologia
ResponElimina