"L'ALTRE ENYOR", JOSEP CARNER

Pertany al llibre Llunyania (1952). Aquest llibre apareix a Santiago de Xile i conté 29 poemes inèdits i 13 de publicats. Aquests poemes inèdits expressen la marca d'un exili forçat i el dramatisme d'unes circumstàncies personals.
És un poema format per quatre sonets de versos decasíl·labs. Predomina la rima consonant. L'esquema de la rima és ABBA ABBA CCD EED en el sonet I i en el III, el sonet II i el IV la rima és ABAB ABAB CCD EED. 
El tema del poema és l'enyor a la pàtria des de l’exili, el poeta utilitza el "jo poètic".

- Sonet I:
Comença fent un contrast de Bèlgica, el país on es troba exiliat, amb la seva terra, Catalunya d'on ha hagut de marxar forçosament i a qui s'adreça amb el "tu". El poeta relaciona Catalunya amb un símbol de la mort com són els corbs. Les tres estrofes següents són oracions interrogatives on el poeta es pregunta si tornarà algun dia a la seva terra. També representa elements del seu paisatge mediterrani: el mar i les espècies vegetals dels pins, les vinyes, les ginestes... Carner es fa una reflexió sobre com serà la nova Catalunya si arribés el dia en que hi pogués tornar. En aquestes preguntes retòriques el poeta fa ús dels verbs en futur.

- Sonet II: 
Segueix amb les preguntes retòriques del primer i ens parla de la seva joventut que ja mai recuperarà. Representa la seva joventut amb una metàfora: "tota dringant, bornejadora al born", és a dir, una juventut d'acció i lluita.
També expressa un missatge molt pessimista: pensa que Catalunya estarà destrossada per la guerra i les tropes franquistes hauran deixat unes conseqüències   terribles. 
En aquest sonet usa verbs en present i futur per expresar dubte i probabilitats. 

- Sonet III:
Comença comunicant-nos que no es vol recrear en l'enyor i ens diu que té un somni en la seva vellesa, vellesa representada en la metàfora "aquest devallant de mes anyades". I no s'enyora de les seves glòries del passat, el passat no li preocupa, el que més li preocupa és no poder complir aquest somni que té ara.
A la última estrofa d'aquest sonet fa un elogi a la pàtria dirigint-se a ella com una "Mare", és una personificació de la pàtria. 
En aquest sonet es centra en el moment actual, per tant, el poeta usa verbs en present.

- Sonet IV:
Dóna un missatge esperançador de la recuperació de la pàtria, a la que es dirigeix a través de la repetició de "tu". Ell no deixarà de lluitar per ell, per tant, la pàtria mai morirà per a ell.
Catalunya ha sofert molt i ha estat molt danyada, per això el poeta li diu: "triga, si cal, a fer-te més augusta".
Finalment, dóna un missatge de persistència i lluita per la recuperació de la pàtria i ens diu que mai perdrà la batalla perquè la fidelitat de la gent catalana ens serveix de protecció: "sota plec mai no vist de ton mantell". 
En aquest últim sonet el poeta usa adjectius per a magnificar la pàtria (pura, serena, alta i justa) i el condicional per manifestar un desig.