Arbres esta compost per deu estrofes cada una d’ elles amb quatre versos excepte la quarta y la vuitena estrofa que tenen cinc versos. Combina versos hexasíl·labs i alexandrins per tant trobem versos d’art major i d’art menor. L’esquema de la rima es abAB-CDCd-EFEF-GghGh-IJIJ-KLKl i així successivament, es de rima consonant.
Aquest poema té l’arbre com a referent, ell ja no cerca la identificació amb l’ arrelament de l’arbre, sinó que és l’arbre qui l’ ajuda a determinar l’ esperit de l’ observador.
Carner el que vol reflectir a través d’aquest poema es que així com el arbres es troben arrelats al terra i creixen cap amunt fins a arribar a una altura determinada que sembla que tocarà el cel, les persones en canvi no tenim aquesta virtut normalment quan tenim algun tipus de problema o neguit no tendim a tirar endavant amb tanta facilitat i això es el que ell admira de l’ arbre en general y després de cada tipus d’arbre admira una cosa diferent que ell desitjaria tenir però que no té.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada