El
tòpic literari corresponent és el de “homo viator”.
Per
Màrius Torres, el Déu al qui es dirigeix ell, és al qual s’arriba a través dels
rituals. Ell refusa tot el que implica una religió tancada amb unes normes
determinades.
El
poema comença amb una negació. Parla en primera persona del plural i fa un
contrast entre el “nosaltres”, que es refereix a la gent que creu en Déu però
no és practicant, i els “altres pelegrins”, que seria tota aquella gent
practicant de la religió. Amb aquesta comparació evidencia que hi ha dues
maneres diferents de buscar a Déu. Ell vol arribar a l’essència d’aquest Déu,
que és present en l’interior de les persones.
La
unió plena amb Déu s’aconsegueix a través de la mort. La vida només és un camí
per arribar a la mort, i la mort és una altra existència. Hi ha diferents
maneres d’arribar al camí. Màrius Torres entén la vida com a un trànsit per a
la vida eterna.
VOCABULARI
-
Pelegrí:
persona que fa per devoció un viatge a algun santuari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada