dimecres, 28 de novembre del 2012

"ILLA", JOSEP CARNER

Aquest poema pertany al volum Poesia(1957), última etapa de Josep Carner la de la maduresa, dins de Poesia trobem aquest poema en el llibre Llunyania. 
Illa esta compost per sis estrofes de nou versos cada una, són versos alexandrins de onze y dotze síl·labes per tant d’art major. La rima es ABCBCDDCC-BDBDCECDD i així successivament, per tant es rima consonant.
A la primera estrofa del poema recorda tot allò bo que té Catalunya com una cosa realment bonica per a ell. A la segona estrofa parla de Catalunya com la terra que l’ ha vist créixer i també diu que si no fos per gent com  ell que s’enrecorda del seu país (Catalunya) qui s’enrecordaria. Seguidament a la tercera estrofa ens diu l’enamorament que ell sent per Catalunya, tot allò que li fascina de la seva terra i les virtuts que aquesta té. 
A la quarta estrofa veu Catalunya com un país ara impossible i de somni ja que després del seu exili es la seva pròpia manera de veure la seva terra. Ala cinquena estrofa explica l’ enyorança que sent per Catalunya i el seu record, la veu lluny d’ ell i diu que a Catalunya es sent protegit. A la sisena estrofa es lamenta per l’ enyorança però a la vegada diu que manté el record i espera tornar a veure-la en un futur. 
El tema general del poema és que ell com a exiliat es qui conserva en el seu aïllament els valors que el caracteritzen com a membre de la seva terra que és Catalunya. 
Catalunya pren la forma d’illa, una illa bastida en el record i l’ impossible, una illa imaginaria i habitada en somnis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada