“Aux captifs, aux vaincus, à bien d’autres, encor…”
"Als
captius, per vèncer, per a molts altres, encara…”
És
una frase de Baudelaire, amb aquesta frase fa una crida a tots aquells que han
perdut la seva pàtria. Baudelaire va ser un gran influenciador per a Màrius
Torres a la seva obra.
Es
tracta d’un sonet amb versos alexandrins amb cesura 6+6. La rima és consonant i
d’art major: ABAB CDCD FGG FHH
El
tòpic literari corresponent és el “contempus mundi”, ja que sent menyspreu
degut a l’enfonsament de la seva ciutat en mans dels franquistes. La temática és
l’esperança per recuperar allò perdut a la derrota.
En els dos quartets descriu la seva ciutat enfonsada, i en els dos tercets fa un crit d’esperança. Descriu una altra ciutat més esplendorosa i victoriosa.
En
el primer quartet, comença amb “Ara” que és un present immediat. A través de la
metàfora “el braç ponent” que signifiquen les tropes enemigues, i les “fúries”
que és l’esperit de la venjança també anomenat erínies, ens comunica que la
seva ciutat es troba totalment devastada pels franquistes, tot que en ruïnes.
En
el segon quartet, diu que entre tots aquest enemics que arrasen per allà on
passen, queda l’esperança de tornar a edificar.
En
el primer tercet, comença amb “Qui pogués” que és una condició prèvia. En el
dos tercets, Màrius expressa que en un
futur pot ser hi ha una ciutat més bella, que espera amb fe i amb esperança on
aquesta la trobem a la metàfora “veu de bronze” que seria veu d’esperança.
Aquella ciutat que arribarà també amb noves edificacions, i que s’estendrà i
alegrarà a la gent.
Hi ha camps semàntics molt importants en aquest sonet, ja que són paraules clau per a poder mostrar la utopia civil, i la situació política.
Per
primera vegada Màrius Torres es posiciona amb una contundència, d’un tema molt important
i present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada