ELS NÚVOLS

Escrit des del sanatori el 1938, per tant en l’equador de la seva malaltia. El poema parla de la primavera, particularment del març, época intermediaria entre el fred i el calor, hivern i estiu. Amb aquest títol el poeta demostra el que representen els núvols, que tota realitat es efímera perquè el temps vola: Tempus fugit.

En la primera estrofa menciona els colors blanc i blau els quals son colors que transmeten pau i tranquil·litat i una harmonia mental i visual al lector. A més el segon vers fa referencia a la seva malaltia terminal en què ha de viure el feliçment, encara que ell sap portar molt bé la seva malaltia.

A la segona estrofa Marius Torres parla sobre els matins de març on ja es primavera i li dona una altra vida al cel, per això diu que sembla que la vida començi ja que el cel a la primavera es tot assolejat.

A la tercera estrofa reflecteix aquesta esperança que transmet el cel blau com a réflex de l’ esperança de curarse de la seva malaltia, per això diu l’ esperança del món. Una esperança que trova en la blavor del cel causada per l’ arribada de la primavera.

A la quarta i cinquèna estroda Torres agafa una idea de Boudelaire, el món és una ombra i la tristesa des de la qual es percep aquest món on estarien els núvols. La transparencia propia del cel i la nitidesa reflectant que seria el mirall que són representants tos del més enllà. El cel emmiralla la terra alhora que l’ aigua dels rius, llacs i mars emmirallen el cel.

La sisena i setena estrofa acaben de confirmar-ho tot, ple de simbología de forma explicativa vol transmetre l’ efimeritat de la bellesa, quan diu:”I jo, a la riba” ens podem imaginar a ell observant els núvols i preguntant-se qui decideix el destí de les persones.

Mètrica:

Està compost per set estrofes de dos versos cada una, versos apariats i alexandrins amb cesura 6+6 i rima consonant.

Rima: AA-BB-CC-DD-EE-FF-GG

ARBOR MORTIS

Escrit des del sanatori el 1939. El poeta parla de la mort com a tema principal, la qual tracta amb normalitat.

A la primera estrofa comença dient que des del momento en que naixem sembrem dues llavors, això fa referencia als moments que anem vivint i la mort que cada vegada està més aprop. Fa una metáfora.

A la segona estrofa compara l’ esperança o l’ horror amb el sentiment de la mort ja que es troben en el mateix lloc dins el seu interior. Diu que cada cop que anem sumant vivències la mort i aquest sentiment va creixent dins nostre.

A la tercera estrofa fa la comparació d’un arbre amb la propia persona, quan hi havent les branques de l’ arbre es mouen i vibren i després diu que en aquesta época de la primavera quan tot floreix llavors es refereix a que les perones anirem florint i tenint vivències i igual que els arbres anirem veient com passa el temps i la mort s’ apropa.

A la cuarta estrofa, compara les fulles de l’ arbre i diu que provocaran ombres igual que la nostra vida i vivències passen i acabarem morint i deixarem un rècord amarg aquí a la Terra.

Mètrica:

Tres quartets de versos alexandrins i una estrofa de dos versos també alexandrins y apariats amb cesura de 6+6.

Rima:

ABBA-CDDC-EFFE-GG

"LA CIUTAT LLUNYANA", MÀRIUS TORRES

“Aux captifs, aux vaincus, à bien d’autres, encor…”

"Als captius, per vèncer, per a molts altres, encara…”

És una frase de Baudelaire, amb aquesta frase fa una crida a tots aquells que han perdut la seva pàtria. Baudelaire va ser un gran influenciador per a Màrius Torres a la seva obra.

Es tracta d’un sonet amb versos alexandrins amb cesura 6+6. La rima és consonant i d’art major: ABAB CDCD FGG FHH

El tòpic literari corresponent és el “contempus mundi”, ja que sent menyspreu degut a l’enfonsament de la seva ciutat en mans dels franquistes. La temática és l’esperança per recuperar allò perdut a la derrota.

En els dos quartets descriu la seva ciutat enfonsada, i en els dos tercets fa un crit d’esperança. Descriu una altra ciutat més esplendorosa i victoriosa.

En el primer quartet, comença amb “Ara” que és un present immediat. A través de la metàfora “el braç ponent” que signifiquen les tropes enemigues, i les “fúries” que és l’esperit de la venjança també anomenat erínies, ens comunica que la seva ciutat es troba totalment devastada pels franquistes, tot que en ruïnes.

En el segon quartet, diu que entre tots aquest enemics que arrasen per allà on passen, queda l’esperança de tornar a edificar.

En el primer tercet, comença amb “Qui pogués” que és una condició prèvia. En el dos tercets, Màrius expressa  que en un futur pot ser hi ha una ciutat més bella, que espera amb fe i amb esperança on aquesta la trobem a la metàfora “veu de bronze” que seria veu d’esperança. Aquella ciutat que arribarà també amb noves edificacions, i que s’estendrà i alegrarà a la gent.

Hi ha camps semàntics molt importants en aquest sonet, ja que són paraules clau per a poder mostrar la utopia civil, i la situació política.

Per primera vegada Màrius Torres es posiciona amb una contundència, d’un tema molt important i present.

"PELEGRINS", MÀRIUS TORRES

Es tracta d’un sonet, de versos alexandrins amb cesura 6+6. La rima és consonant i d’art major: ABBA BAAB CCD EED

El tòpic literari corresponent és el de “homo viator”.

Per Màrius Torres, el Déu al qui es dirigeix ell, és al qual s’arriba a través dels rituals. Ell refusa tot el que implica una religió tancada amb unes normes determinades.

El poema comença amb una negació. Parla en primera persona del plural i fa un contrast entre el “nosaltres”, que es refereix a la gent que creu en Déu però no és practicant, i els “altres pelegrins”, que seria tota aquella gent practicant de la religió. Amb aquesta comparació evidencia que hi ha dues maneres diferents de buscar a Déu. Ell vol arribar a l’essència d’aquest Déu, que és present en l’interior de les persones.

La unió plena amb Déu s’aconsegueix a través de la mort. La vida només és un camí per arribar a la mort, i la mort és una altra existència. Hi ha diferents maneres d’arribar al camí. Màrius Torres entén la vida com a un trànsit per a la vida eterna.

VOCABULARI

-          Pelegrí: persona que fa per devoció un viatge a algun santuari.