ELS NÚVOLS
Escrit des del sanatori el 1938, per tant en l’equador de la seva malaltia. El poema parla de la primavera, particularment del març, época intermediaria entre el fred i el calor, hivern i estiu. Amb aquest títol el poeta demostra el que representen els núvols, que tota realitat es efímera perquè el temps vola: Tempus fugit.
En la primera estrofa menciona els colors blanc i blau els quals son colors que transmeten pau i tranquil·litat i una harmonia mental i visual al lector. A més el segon vers fa referencia a la seva malaltia terminal en què ha de viure el feliçment, encara que ell sap portar molt bé la seva malaltia.
A la segona estrofa Marius Torres parla sobre els matins de març on ja es primavera i li dona una altra vida al cel, per això diu que sembla que la vida començi ja que el cel a la primavera es tot assolejat.
A la tercera estrofa reflecteix aquesta esperança que transmet el cel blau com a réflex de l’ esperança de curarse de la seva malaltia, per això diu l’ esperança del món. Una esperança que trova en la blavor del cel causada per l’ arribada de la primavera.
A la quarta i cinquèna estroda Torres agafa una idea de Boudelaire, el món és una ombra i la tristesa des de la qual es percep aquest món on estarien els núvols. La transparencia propia del cel i la nitidesa reflectant que seria el mirall que són representants tos del més enllà. El cel emmiralla la terra alhora que l’ aigua dels rius, llacs i mars emmirallen el cel.
La sisena i setena estrofa acaben de confirmar-ho tot, ple de simbología de forma explicativa vol transmetre l’ efimeritat de la bellesa, quan diu:”I jo, a la riba” ens podem imaginar a ell observant els núvols i preguntant-se qui decideix el destí de les persones.
Mètrica:
Està compost per set estrofes de dos versos cada una, versos apariats i alexandrins amb cesura 6+6 i rima consonant.
Rima: AA-BB-CC-DD-EE-FF-GG
ARBOR MORTIS
Escrit des del sanatori el 1939. El poeta parla de la mort com a tema principal, la qual tracta amb normalitat.
A la primera estrofa comença dient que des del momento en que naixem sembrem dues llavors, això fa referencia als moments que anem vivint i la mort que cada vegada està més aprop. Fa una metáfora.
A la segona estrofa compara l’ esperança o l’ horror amb el sentiment de la mort ja que es troben en el mateix lloc dins el seu interior. Diu que cada cop que anem sumant vivències la mort i aquest sentiment va creixent dins nostre.
A la tercera estrofa fa la comparació d’un arbre amb la propia persona, quan hi havent les branques de l’ arbre es mouen i vibren i després diu que en aquesta época de la primavera quan tot floreix llavors es refereix a que les perones anirem florint i tenint vivències i igual que els arbres anirem veient com passa el temps i la mort s’ apropa.
A la cuarta estrofa, compara les fulles de l’ arbre i diu que provocaran ombres igual que la nostra vida i vivències passen i acabarem morint i deixarem un rècord amarg aquí a la Terra.
Mètrica:
Tres quartets de versos alexandrins i una estrofa de dos versos també alexandrins y apariats amb cesura de 6+6.
Rima:
ABBA-CDDC-EFFE-GG