"A UN AURÓ", JOSEP CARNER

Aquest poema també pertany al llibre d’Arbres (1953).
Es tracta d’un poema de vuit estrofes, de quatre versos hendecasíl·labs cada un exceptuant l’últim vers que és hexasíl·lab. Es combina art major amb art menor, y la rima és consonant en el versos parells, i en els versos senar trobem que la rima és lliure.
Altre cop enveja la saviesa, el coneixement i la pervivència d’un arbre, en aquest cas un auró, i mostra una reflexió moral i existencial.

"L'ALTRE ENYOR", JOSEP CARNER

Pertany al llibre Llunyania (1952). Aquest llibre apareix a Santiago de Xile i conté 29 poemes inèdits i 13 de publicats. Aquests poemes inèdits expressen la marca d'un exili forçat i el dramatisme d'unes circumstàncies personals.
És un poema format per quatre sonets de versos decasíl·labs. Predomina la rima consonant. L'esquema de la rima és ABBA ABBA CCD EED en el sonet I i en el III, el sonet II i el IV la rima és ABAB ABAB CCD EED. 
El tema del poema és l'enyor a la pàtria des de l’exili, el poeta utilitza el "jo poètic".

- Sonet I:
Comença fent un contrast de Bèlgica, el país on es troba exiliat, amb la seva terra, Catalunya d'on ha hagut de marxar forçosament i a qui s'adreça amb el "tu". El poeta relaciona Catalunya amb un símbol de la mort com són els corbs. Les tres estrofes següents són oracions interrogatives on el poeta es pregunta si tornarà algun dia a la seva terra. També representa elements del seu paisatge mediterrani: el mar i les espècies vegetals dels pins, les vinyes, les ginestes... Carner es fa una reflexió sobre com serà la nova Catalunya si arribés el dia en que hi pogués tornar. En aquestes preguntes retòriques el poeta fa ús dels verbs en futur.

- Sonet II: 
Segueix amb les preguntes retòriques del primer i ens parla de la seva joventut que ja mai recuperarà. Representa la seva joventut amb una metàfora: "tota dringant, bornejadora al born", és a dir, una juventut d'acció i lluita.
També expressa un missatge molt pessimista: pensa que Catalunya estarà destrossada per la guerra i les tropes franquistes hauran deixat unes conseqüències   terribles. 
En aquest sonet usa verbs en present i futur per expresar dubte i probabilitats. 

- Sonet III:
Comença comunicant-nos que no es vol recrear en l'enyor i ens diu que té un somni en la seva vellesa, vellesa representada en la metàfora "aquest devallant de mes anyades". I no s'enyora de les seves glòries del passat, el passat no li preocupa, el que més li preocupa és no poder complir aquest somni que té ara.
A la última estrofa d'aquest sonet fa un elogi a la pàtria dirigint-se a ella com una "Mare", és una personificació de la pàtria. 
En aquest sonet es centra en el moment actual, per tant, el poeta usa verbs en present.

- Sonet IV:
Dóna un missatge esperançador de la recuperació de la pàtria, a la que es dirigeix a través de la repetició de "tu". Ell no deixarà de lluitar per ell, per tant, la pàtria mai morirà per a ell.
Catalunya ha sofert molt i ha estat molt danyada, per això el poeta li diu: "triga, si cal, a fer-te més augusta".
Finalment, dóna un missatge de persistència i lluita per la recuperació de la pàtria i ens diu que mai perdrà la batalla perquè la fidelitat de la gent catalana ens serveix de protecció: "sota plec mai no vist de ton mantell". 
En aquest últim sonet el poeta usa adjectius per a magnificar la pàtria (pura, serena, alta i justa) i el condicional per manifestar un desig. 

"ARBRES", JOSEP CARNER

És un poema que pertany al volum Poesia(1957) corresponent a la etapa de maduresa, dins de  Poesia trobem aquest poema en el llibre Arbres. 
Arbres esta compost per deu estrofes cada una d’ elles amb quatre versos excepte la quarta y la vuitena estrofa que tenen cinc versos. Combina versos hexasíl·labs i alexandrins per tant trobem versos d’art major i d’art menor. L’esquema de la rima es abAB-CDCd-EFEF-GghGh-IJIJ-KLKl i així successivament, es de rima consonant. 
Aquest poema té l’arbre com a referent, ell ja no cerca la identificació amb l’ arrelament de l’arbre, sinó que és l’arbre qui l’ ajuda a determinar l’ esperit de l’ observador. 
Carner el que vol reflectir a través d’aquest poema es que així com el arbres es troben arrelats al terra i creixen cap amunt fins a arribar a una altura determinada que sembla que tocarà el cel, les persones en canvi no tenim aquesta virtut normalment quan tenim algun tipus de problema o neguit no tendim a tirar endavant amb tanta facilitat i això es el que ell admira de l’ arbre en general y després de cada tipus d’arbre admira una cosa diferent que ell desitjaria tenir però que no té.

"ILLA", JOSEP CARNER

Aquest poema pertany al volum Poesia(1957), última etapa de Josep Carner la de la maduresa, dins de Poesia trobem aquest poema en el llibre Llunyania. 
Illa esta compost per sis estrofes de nou versos cada una, són versos alexandrins de onze y dotze síl·labes per tant d’art major. La rima es ABCBCDDCC-BDBDCECDD i així successivament, per tant es rima consonant.

A la primera estrofa del poema recorda tot allò bo que té Catalunya com una cosa realment bonica per a ell. A la segona estrofa parla de Catalunya com la terra que l’ ha vist créixer i també diu que si no fos per gent com  ell que s’enrecorda del seu país (Catalunya) qui s’enrecordaria. Seguidament a la tercera estrofa ens diu l’enamorament que ell sent per Catalunya, tot allò que li fascina de la seva terra i les virtuts que aquesta té. 
A la quarta estrofa veu Catalunya com un país ara impossible i de somni ja que després del seu exili es la seva pròpia manera de veure la seva terra. Ala cinquena estrofa explica l’ enyorança que sent per Catalunya i el seu record, la veu lluny d’ ell i diu que a Catalunya es sent protegit. A la sisena estrofa es lamenta per l’ enyorança però a la vegada diu que manté el record i espera tornar a veure-la en un futur. 
El tema general del poema és que ell com a exiliat es qui conserva en el seu aïllament els valors que el caracteritzen com a membre de la seva terra que és Catalunya. 
Catalunya pren la forma d’illa, una illa bastida en el record i l’ impossible, una illa imaginaria i habitada en somnis.