ELS NÚVOLS

Escrit des del sanatori el 1938, per tant en l’equador de la seva malaltia. El poema parla de la primavera, particularment del març, época intermediaria entre el fred i el calor, hivern i estiu. Amb aquest títol el poeta demostra el que representen els núvols, que tota realitat es efímera perquè el temps vola: Tempus fugit.

En la primera estrofa menciona els colors blanc i blau els quals son colors que transmeten pau i tranquil·litat i una harmonia mental i visual al lector. A més el segon vers fa referencia a la seva malaltia terminal en què ha de viure el feliçment, encara que ell sap portar molt bé la seva malaltia.

A la segona estrofa Marius Torres parla sobre els matins de març on ja es primavera i li dona una altra vida al cel, per això diu que sembla que la vida començi ja que el cel a la primavera es tot assolejat.

A la tercera estrofa reflecteix aquesta esperança que transmet el cel blau com a réflex de l’ esperança de curarse de la seva malaltia, per això diu l’ esperança del món. Una esperança que trova en la blavor del cel causada per l’ arribada de la primavera.

A la quarta i cinquèna estroda Torres agafa una idea de Boudelaire, el món és una ombra i la tristesa des de la qual es percep aquest món on estarien els núvols. La transparencia propia del cel i la nitidesa reflectant que seria el mirall que són representants tos del més enllà. El cel emmiralla la terra alhora que l’ aigua dels rius, llacs i mars emmirallen el cel.

La sisena i setena estrofa acaben de confirmar-ho tot, ple de simbología de forma explicativa vol transmetre l’ efimeritat de la bellesa, quan diu:”I jo, a la riba” ens podem imaginar a ell observant els núvols i preguntant-se qui decideix el destí de les persones.

Mètrica:

Està compost per set estrofes de dos versos cada una, versos apariats i alexandrins amb cesura 6+6 i rima consonant.

Rima: AA-BB-CC-DD-EE-FF-GG

ARBOR MORTIS

Escrit des del sanatori el 1939. El poeta parla de la mort com a tema principal, la qual tracta amb normalitat.

A la primera estrofa comença dient que des del momento en que naixem sembrem dues llavors, això fa referencia als moments que anem vivint i la mort que cada vegada està més aprop. Fa una metáfora.

A la segona estrofa compara l’ esperança o l’ horror amb el sentiment de la mort ja que es troben en el mateix lloc dins el seu interior. Diu que cada cop que anem sumant vivències la mort i aquest sentiment va creixent dins nostre.

A la tercera estrofa fa la comparació d’un arbre amb la propia persona, quan hi havent les branques de l’ arbre es mouen i vibren i després diu que en aquesta época de la primavera quan tot floreix llavors es refereix a que les perones anirem florint i tenint vivències i igual que els arbres anirem veient com passa el temps i la mort s’ apropa.

A la cuarta estrofa, compara les fulles de l’ arbre i diu que provocaran ombres igual que la nostra vida i vivències passen i acabarem morint i deixarem un rècord amarg aquí a la Terra.

Mètrica:

Tres quartets de versos alexandrins i una estrofa de dos versos també alexandrins y apariats amb cesura de 6+6.

Rima:

ABBA-CDDC-EFFE-GG

"LA CIUTAT LLUNYANA", MÀRIUS TORRES

“Aux captifs, aux vaincus, à bien d’autres, encor…”

"Als captius, per vèncer, per a molts altres, encara…”

És una frase de Baudelaire, amb aquesta frase fa una crida a tots aquells que han perdut la seva pàtria. Baudelaire va ser un gran influenciador per a Màrius Torres a la seva obra.

Es tracta d’un sonet amb versos alexandrins amb cesura 6+6. La rima és consonant i d’art major: ABAB CDCD FGG FHH

El tòpic literari corresponent és el “contempus mundi”, ja que sent menyspreu degut a l’enfonsament de la seva ciutat en mans dels franquistes. La temática és l’esperança per recuperar allò perdut a la derrota.

En els dos quartets descriu la seva ciutat enfonsada, i en els dos tercets fa un crit d’esperança. Descriu una altra ciutat més esplendorosa i victoriosa.

En el primer quartet, comença amb “Ara” que és un present immediat. A través de la metàfora “el braç ponent” que signifiquen les tropes enemigues, i les “fúries” que és l’esperit de la venjança també anomenat erínies, ens comunica que la seva ciutat es troba totalment devastada pels franquistes, tot que en ruïnes.

En el segon quartet, diu que entre tots aquest enemics que arrasen per allà on passen, queda l’esperança de tornar a edificar.

En el primer tercet, comença amb “Qui pogués” que és una condició prèvia. En el dos tercets, Màrius expressa  que en un futur pot ser hi ha una ciutat més bella, que espera amb fe i amb esperança on aquesta la trobem a la metàfora “veu de bronze” que seria veu d’esperança. Aquella ciutat que arribarà també amb noves edificacions, i que s’estendrà i alegrarà a la gent.

Hi ha camps semàntics molt importants en aquest sonet, ja que són paraules clau per a poder mostrar la utopia civil, i la situació política.

Per primera vegada Màrius Torres es posiciona amb una contundència, d’un tema molt important i present.

"PELEGRINS", MÀRIUS TORRES

Es tracta d’un sonet, de versos alexandrins amb cesura 6+6. La rima és consonant i d’art major: ABBA BAAB CCD EED

El tòpic literari corresponent és el de “homo viator”.

Per Màrius Torres, el Déu al qui es dirigeix ell, és al qual s’arriba a través dels rituals. Ell refusa tot el que implica una religió tancada amb unes normes determinades.

El poema comença amb una negació. Parla en primera persona del plural i fa un contrast entre el “nosaltres”, que es refereix a la gent que creu en Déu però no és practicant, i els “altres pelegrins”, que seria tota aquella gent practicant de la religió. Amb aquesta comparació evidencia que hi ha dues maneres diferents de buscar a Déu. Ell vol arribar a l’essència d’aquest Déu, que és present en l’interior de les persones.

La unió plena amb Déu s’aconsegueix a través de la mort. La vida només és un camí per arribar a la mort, i la mort és una altra existència. Hi ha diferents maneres d’arribar al camí. Màrius Torres entén la vida com a un trànsit per a la vida eterna.

VOCABULARI

-          Pelegrí: persona que fa per devoció un viatge a algun santuari.

"A UN AURÓ", JOSEP CARNER

Aquest poema també pertany al llibre d’Arbres (1953).
Es tracta d’un poema de vuit estrofes, de quatre versos hendecasíl·labs cada un exceptuant l’últim vers que és hexasíl·lab. Es combina art major amb art menor, y la rima és consonant en el versos parells, i en els versos senar trobem que la rima és lliure.
Altre cop enveja la saviesa, el coneixement i la pervivència d’un arbre, en aquest cas un auró, i mostra una reflexió moral i existencial.

"L'ALTRE ENYOR", JOSEP CARNER

Pertany al llibre Llunyania (1952). Aquest llibre apareix a Santiago de Xile i conté 29 poemes inèdits i 13 de publicats. Aquests poemes inèdits expressen la marca d'un exili forçat i el dramatisme d'unes circumstàncies personals.
És un poema format per quatre sonets de versos decasíl·labs. Predomina la rima consonant. L'esquema de la rima és ABBA ABBA CCD EED en el sonet I i en el III, el sonet II i el IV la rima és ABAB ABAB CCD EED. 
El tema del poema és l'enyor a la pàtria des de l’exili, el poeta utilitza el "jo poètic".

- Sonet I:
Comença fent un contrast de Bèlgica, el país on es troba exiliat, amb la seva terra, Catalunya d'on ha hagut de marxar forçosament i a qui s'adreça amb el "tu". El poeta relaciona Catalunya amb un símbol de la mort com són els corbs. Les tres estrofes següents són oracions interrogatives on el poeta es pregunta si tornarà algun dia a la seva terra. També representa elements del seu paisatge mediterrani: el mar i les espècies vegetals dels pins, les vinyes, les ginestes... Carner es fa una reflexió sobre com serà la nova Catalunya si arribés el dia en que hi pogués tornar. En aquestes preguntes retòriques el poeta fa ús dels verbs en futur.

- Sonet II: 
Segueix amb les preguntes retòriques del primer i ens parla de la seva joventut que ja mai recuperarà. Representa la seva joventut amb una metàfora: "tota dringant, bornejadora al born", és a dir, una juventut d'acció i lluita.
També expressa un missatge molt pessimista: pensa que Catalunya estarà destrossada per la guerra i les tropes franquistes hauran deixat unes conseqüències   terribles. 
En aquest sonet usa verbs en present i futur per expresar dubte i probabilitats. 

- Sonet III:
Comença comunicant-nos que no es vol recrear en l'enyor i ens diu que té un somni en la seva vellesa, vellesa representada en la metàfora "aquest devallant de mes anyades". I no s'enyora de les seves glòries del passat, el passat no li preocupa, el que més li preocupa és no poder complir aquest somni que té ara.
A la última estrofa d'aquest sonet fa un elogi a la pàtria dirigint-se a ella com una "Mare", és una personificació de la pàtria. 
En aquest sonet es centra en el moment actual, per tant, el poeta usa verbs en present.

- Sonet IV:
Dóna un missatge esperançador de la recuperació de la pàtria, a la que es dirigeix a través de la repetició de "tu". Ell no deixarà de lluitar per ell, per tant, la pàtria mai morirà per a ell.
Catalunya ha sofert molt i ha estat molt danyada, per això el poeta li diu: "triga, si cal, a fer-te més augusta".
Finalment, dóna un missatge de persistència i lluita per la recuperació de la pàtria i ens diu que mai perdrà la batalla perquè la fidelitat de la gent catalana ens serveix de protecció: "sota plec mai no vist de ton mantell". 
En aquest últim sonet el poeta usa adjectius per a magnificar la pàtria (pura, serena, alta i justa) i el condicional per manifestar un desig. 

"ARBRES", JOSEP CARNER

És un poema que pertany al volum Poesia(1957) corresponent a la etapa de maduresa, dins de  Poesia trobem aquest poema en el llibre Arbres. 
Arbres esta compost per deu estrofes cada una d’ elles amb quatre versos excepte la quarta y la vuitena estrofa que tenen cinc versos. Combina versos hexasíl·labs i alexandrins per tant trobem versos d’art major i d’art menor. L’esquema de la rima es abAB-CDCd-EFEF-GghGh-IJIJ-KLKl i així successivament, es de rima consonant. 
Aquest poema té l’arbre com a referent, ell ja no cerca la identificació amb l’ arrelament de l’arbre, sinó que és l’arbre qui l’ ajuda a determinar l’ esperit de l’ observador. 
Carner el que vol reflectir a través d’aquest poema es que així com el arbres es troben arrelats al terra i creixen cap amunt fins a arribar a una altura determinada que sembla que tocarà el cel, les persones en canvi no tenim aquesta virtut normalment quan tenim algun tipus de problema o neguit no tendim a tirar endavant amb tanta facilitat i això es el que ell admira de l’ arbre en general y després de cada tipus d’arbre admira una cosa diferent que ell desitjaria tenir però que no té.

"ILLA", JOSEP CARNER

Aquest poema pertany al volum Poesia(1957), última etapa de Josep Carner la de la maduresa, dins de Poesia trobem aquest poema en el llibre Llunyania. 
Illa esta compost per sis estrofes de nou versos cada una, són versos alexandrins de onze y dotze síl·labes per tant d’art major. La rima es ABCBCDDCC-BDBDCECDD i així successivament, per tant es rima consonant.

A la primera estrofa del poema recorda tot allò bo que té Catalunya com una cosa realment bonica per a ell. A la segona estrofa parla de Catalunya com la terra que l’ ha vist créixer i també diu que si no fos per gent com  ell que s’enrecorda del seu país (Catalunya) qui s’enrecordaria. Seguidament a la tercera estrofa ens diu l’enamorament que ell sent per Catalunya, tot allò que li fascina de la seva terra i les virtuts que aquesta té. 
A la quarta estrofa veu Catalunya com un país ara impossible i de somni ja que després del seu exili es la seva pròpia manera de veure la seva terra. Ala cinquena estrofa explica l’ enyorança que sent per Catalunya i el seu record, la veu lluny d’ ell i diu que a Catalunya es sent protegit. A la sisena estrofa es lamenta per l’ enyorança però a la vegada diu que manté el record i espera tornar a veure-la en un futur. 
El tema general del poema és que ell com a exiliat es qui conserva en el seu aïllament els valors que el caracteritzen com a membre de la seva terra que és Catalunya. 
Catalunya pren la forma d’illa, una illa bastida en el record i l’ impossible, una illa imaginaria i habitada en somnis.