-Primer Acte:
Saïd és el capità d'un vaixell de corsaris algerians, que han fet presoners a un grup de
cristians després d'assaltar la seva nau. Saïd és un mestís, el seu pare
era musulmà i la seva mare cristiana. Com que van matar el seu pare, la mare va
decidir marxar amb l'expulsió dels moriscos.
Som en alta mar i en un vaixell de corsaris que acaben
de guanyar una batalla i han aconseguit un gran botí, un grup de cristians. Els
pirates musulmans tenen presos a unes persones cristianes, d'alts càrrecs a
Espanya. Saïd, l'arraix, està greument ferit i sabem que Ismul, el metge, és
mort i que l'única que el pot atendre és Blanca, la presonera cristiana que
anava per a monja. Saïd ordena que li portin la cristiana perquè li curi
les ferides. Entre els corsaris es destaquen els següents: Hassèn, la mà
dreta de Saïd, fidel com un gos; Malek, rival en el poder sobre el vaixell i
Joanot, personatge que es manifesta ambigu i demostra la seva gran enyorança
del món cristià.
Entre els cristians, a part de Blanca, apareixen
Carles, el seu pare, i Ferran, cosí de Blanca i enamorat d'ella des de la seva
infantesa, abans de fer-se novícia. Agraït per la cura, Saïd li otorga a
Blanca més privilegis que a la resta de presoners i amb el temps s'enamora
d'ella. A través de les trobades per curar Saïd, Blanca ha sentit
aparèixer dins seu un sentiment d'amor - compassió que la fa sentir molt
culpable. Decideix matar-lo amb el seu punyal però no pot. Just en aquell moment entra un pirata. Després
d'estar discutint ell explica a Blanca la seva història de quan era petit i de
per què va acabar exercint com a corsari (a l'obra en aquest moment es pot
apreciar un indici que hi haurà amor entre aquests personatges, Saïd i
Blanca). Quan Saïd li explica a Blanca la història dels seus pares,
l'emociona fins a fer-la plorar i ella comprèn que també s'ha enamorat de Saïd,
sentiment que els confon a tots dos, ja que pertanyen a mons diferents i
oposats i saben que el seu amor no serà ben vist per ningú.
Personatges:
Blanca: És la protagonista de l'obra
juntament amb Saïd. És cristiana i està presonera dins del vaixell. És la filla
de Carles i es la cosina de Ferran. Quan van ser assaltats per el vaixell
musulmà, a ella la portaven cap a un convent per fer-la monja. És una dona
sensible i que és molt religiosa.
Saïd: És el capità del vaixell musulmà
juntament amb Blanca és el protagonista de l’ obra, és un home dur i sembla ser
respectat per part dels altres corsaris. Mostra una actitud agressiva respecte
als presoners cristians i especialment per Carles, el pare de Blanca.
Carles: És el pare de Blanca i el capità
del vaixell cristià que va ser assaltat pels musulmans i sempre assumeix aquest
paper mentre estan presoners. Sempre mostra una actitud de rebuig respecte al
amor que senten Blanca i Saïd.
Ferran: És el cosí de Blanca.
Joanot: És un cristià que està amb la
tripulació del vaixell musulmà. Sempre segueix les ordres que se li manen.
Hàssen: És el home de confiança de Saïd i
fa tot el que aquest li mana i el defensa sempre.
Malek: És el segon més important de la
tripulació, sempre manté una actitud crítica respecte al que fa el capità.
Osman: Es un tripulant musulma que té un paper secundari en la obra i que
es posa de part de Malek en alguns moments.
Mahomet: Es un altre tripulant mususulma
que té un paper secundari com Osman.
-Segon Acte:
Els cristians aprofitant que els pirates es posen en contra del seu capità
aprofiten aquell mal moment i organitzen un complot contra els pirates per a
ells poguer ser alliberats, aconsegueixen matar dos pirates.
També intenten matar a Saïd però Blanca que l'estima no ho vol permetre i
li diu a Saïd que si el maten ella es suïcidarà i es clavarà un punyal al cor.
Al final arriben a un acord, però, Saïd es troba ferit per darrere i finalment
acaba morint, llavors Blanca tal i com li havia promès es clava el punyal al
cor i conseqüentment també mor.
18.- La
lectura de l’escena XV de l’acte segon, en què es presenta un diàleg entre Saïd
i Hassèn, ens permet veure uns personatges diferents de com els hem conegut
fins ara. Explica i comenta l’escena, tot indicant aquests canvis que
s’observen en la psicologia dels dos personatges.
En aquesta escena contemplem com Hassèn, preocupat per les rebel·lacions
per una part de la tripulació, afanya en Saïd per a que posi ordre. Es troba al
seu capità reflexiu, insinuant-li que sent com Blanca és la seva dona. Hassèn
se’n burla dient-li que ell també ho pensa quan va embriagat. Tot seguit Hassèn
puja a coberta, Joanot i Malek baixen per disputar la situació amb Saïd.
Veiem com Saïd passa a un home arrogant, a una persona que exterioritza els
seus sentiments sense importar-li les conseqüències; i un Hassèn que tot i així
sabent les intencions que el seu capità portarà a terme, segueix del seu
costat.
-Tercer Acte:
Els cristians governen la nau i relaten la batalla que
s'ha ha començat. Blanca munta guàrdia al
camarot de Saïd perquè ningú li faci mal i quan la volen fer fora, amenaça de
suïcidar-se amb el punyal que guarda. Tots intenten convèncer-la que cambii la
seva actitud. Joanot diu que es farà passar per Saïd i el salvarà; Ferran
intenta convèncer-la i s'adona que està molt enamorada de Saïd, i finalment
Carles imposa la força i mana que la facin sortir, però, en el moment que els
soldats van cap a ella, surt Saïd del camarot. Es lliura a Carles i provoca la
compassió de Ferran i la desesperació de Blanca. Carles intenta matar-lo, però
es desmaia de l'emoció. Ferran decideix ajudar-los a escapar de nit, amb
una barca. Quan Saïd s'acomiada de Blanca, apareix Carles. El pare de
Blanca no accepta que la seva filla estima un musulmà i intenta matar Saïd
disparant-li, però Blanca es posa al mig i és ferida per la bala. Saïd agafa
Blanca i tots dos salten al mar, morint.
19. L’ escena
primera de l’acte primer introdueix els personatges de Roc i Guillem, que
encara no havien aparegut en l’ acció dramàtica. Quin tipus de situació teatral
plantegen aquests personatges? Quin efecte et sembla que provoca aquesta escena
dins de la dinàmica de la tragèdia? Què en pensen, Roc i Guillem, de la figura
tràgica de Blanca?
Guillem i Roc són dos personatges que pertanyen al grup dels cristians,
tenen la funcionalitat dramàtica d’ explicar com han estat alliberats els
cristians i com han aconseguit vèncer als pirates. L’ escena té una certa
comicitat sobretot pel caràcter ridícul de les pretensions de Guillem i per l’
actitud poruga de Roc. Els dos comenten la presencia de Blanca i la qualifiquen
de boja i endimoniada per defensar la vida de Saïd. La seva visió distanciada i
simplificadora de la figura de Blanca atenua la tensió dramàtica i crea una
imatge sorprenent de l’ heroïna tràgica: a Roc li fa por i Guillem la
desqualifica, tot ignorant-la.
20.- Fixa’t en
l’escena VII de l’acte tercer. És un moment dramàtic de gran intensitat en què
Carles, Ferran i Blanca defineixen les seves posicions davant el conflicte
creat. Quins són els arguments que utilitza cada personatge? Quins són els
aspectes bàsics del conflicte religiós que es planteja?
El major problema que hi ha en aquest conflicte, és que procedeixen de
cultures religioses diferents, les quals no comparteixen els mateixos
requisits. Aquest fet fa que Carles rebutgi i no aprovi de ninguna manera
aquesta relació.
Blanca es posiciona totalment per el seu estimat, Saïd, i fer tot el
possible que pugui per salvar la vida d’aquest. Manifesta el seu amor per el
corsari.
Ferran, s’acaba posicionant de part dels enamorats, i raonant-li al seu
oncle que la seva filla no està feta per viure en un claustre, sinó per viure
la vida lliurement.
Carles, està totalment en contra d’aquest amor entre el musulmà i la seva
filla, i es sent totalment avergonyit. Fa tot el possible per perdre de vista
en Saïd i allunyar-lo del costat de la seva filla.
